ABP: Més que una filosofia

Introducció

El món està canviant, i ho fa cada vegada d’una manera més accelerada. Es parla que avui en dia estem immersos en el què s’anomena un entorn VUCA (Volatility Uncertainty Complexity Ambiguity). Per poder-nos adaptar a un món d’aquestes característiques és important que des de l’àmbit educatiu puguem preparar als nostres alumnes d’una manera totalment diferent a la que s’ha fet fins ara.

Els nostres avis i pares no tenien accés a la informació i les escoles eren les institucions que ajudaven a fer arribar aquesta informació, a interpretar-la i a convertir-la en coneixement. Avui en dia tenim disponible a Internet i a través d’altres mitjans tota la informació i ha canviat la manera de comunicar-nos, per tant la missió de les institucions educatives també ha de ser diferent.

Cal que els nostres alumnes no siguin només receptors, sinó partíceps actius del seu aprenentatge. Cal que a part d’assolir unes competències bàsiques i coneixements determinats puguin desenvolupar competències clau (com ara el treball en equip, l’autonomia, la iniciativa …), que els ajudin en aquesta adaptació, de forma que sàpiguen aprofitar els seus talents, tot relacionant-se de forma sana amb altres persones amb les qui puguin establir sinergies positives.

Una manera efectiva d’aconseguir-ho és començar a aprendre a través dels projectes.

Una mica d’història

Durant el curs 2016-2017, com a conseqüència de les noves tendències metodològiques impulsades pel programa “Escola Nova 21” , l’institut va entendre que calia fer un gir metodològic. Al principi es va començar a treballar en projectes puntuals, i posteriorment ja es va definir una franja horària fixa durant tot el curs, tant a 1r com a 2n de la ESO. Es va fer formació i es va assistir a xerrades en els centres de referència sobre aquest tema (Ins Cardener i Institut de Gurb), i es va començar aquest camí amb professors voluntaris.

L’any 2018, el departament d’educació crea una xarxa de centres de formació professional anomenada Activa FP amb l’objectiu de donar suport i impulsar les metodologies actives, especialment l’aprenentatge basat en projectes. A l’institut Castellet, conscients que les empreses demandaven professionals que sabessin treballar per projectes i tinguessin un alt perfil competencial (tant competències tècniques, com competències transversals o clau) per una banda, i convençuts que el treball col·laboratiu en xarxa és la millor manera per créixer com a institució, per l’altra, vam veure la oportunitat de donar un valor afegit als nostres alumnes, i en conseqüència a la societat,  i vam entrar a formar part d’aquesta xarxa l’any 2019.

A partir d’aquest moment, s’ha creat un grup de professors, anomenat grup impulsor de l’ABP que treballa per tal que any rera any l’institut estigui més implicat a tots els nivells amb l’aprenentatge basat en projectes (ABP). El grup impulsor està format inicialment per professors de FP però té com a objectiu treballar de forma coordinada amb la resta de nivells educatius del centre, perquè entenem que això pot millorar tant l’aprenentatge com la motivació de tot l’alumnat i així preparar-lo pels nous reptes que el món ja ens està plantejant.

Què és ABP ?

Ja hem dit que ABP vol dir Aprenentatge Basat en Projectes, però què vol dir exactament això ? De fet és un concepte difícil de definir, en les diverses sessions de xarxa ens ha costat posar-nos d’acord en definir què és l’ABP. És una filosofia? És una metodologia ? És un principi metodològic? És una tècnica? Es una estratègia d’ensenyament?

Al final l’hem acabat definint com un conjunt de principis metodològics, tot i que també té una vessant filosòfica. A més cada principi es pot aplicar utilitzant una sèrie de tècniques per assolir unes capacitats, és per això que a continuació reflexionarem sobre alguns principis / característiques / tècniques que podem trobar, en major o menor grau, en un projecte ABP. No és obligatori que tots els projectes que fem tinguin en compte tots els ingredients, però si que és molt interessant que entre tots els projectes que un alumne fa, pugui viure i fer seus el major nombre d’aquests principis.

Principis / Característiques / ingredients

APRENENTATGE VERSUS ENSENYAMENT

El primer que cal remarcar és la A de ABP. Parlem d’aprenentatge i no d’ensenyament.

Aquest és un canvi de paradigma respecte al rol que ha de tenir el professorat i l’alumnat dins de l’aula. En l’escola tradicional és el professor qui porta la iniciativa i empeny el coneixement que cal ser ensenyat. Quan treballem per projectes l’alumnat té un paper molt més actiu implicant-se en el propi procés d’aprenentatge, la qual cosa posa en marxa el mecanisme de la motivació.

Aquest canvi de rol obliga als docents a sortir de la seva zona de confort de forma que en comptes de basar l’ensenyament en classes magistrals (imposar), caldrà ajudar als alumnes a interpretar i a descobrir les respostes per ells mateixos, a partir d’uns reptes plantejats. (acompanyar). A més caldrà posar en pràctica la flexibilitat ja que el tipus d’acompanyament s’haurà d’adaptar segons el nivell educatiu i el nivell de cada alumne.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU

L’aprenentatge significatiu es contraposa al concepte d’aprenentatge memorístic, i es basa en que qualsevol nou coneixement estigui relacionat amb quelcom que ja coneix la persona, conferint-li un significat. Per tant l’aprenentatge serà més potent si els reptes, i els casos pràctics que es plantegen a l’alumnat tenen relació amb si mateix, amb el seu dia a dia , si hi ha una implicació emocional… En definitiva si els percep com quelcom interessant. Aquest aspecte és també un motor per a la motivació.

CONNEXIÓ AMB EL MÓN REAL

Els reptes o problemes plantejats a l’alumne són més interessants si tenen connexió i fins i tot interacció amb el món real. És a dir que no es queden dins l’aula, sinó que surten de l’aula. Molts dels reptes poden ser reptes de la nostra pròpia societat amb la qual cosa els alumnes van prenent consciència del món que els envolta a l’hora que es van implicant en les solucions als seus problemes. Una vegada més, la vivència afegeix més dosis de motivació.

APRENENTATGE – SERVEI

Anant un pas més enllà, l’aprenentatge esdevé útil si es posa al servei d’aquesta societat. En aquest sentit la col·laboració amb entitats, organitzacions, col·lectius o persones individuals, permet no només sortir de les aules , sinó donar-los un valor afegit, al mateix temps que l’alumne apren i estableix relacions que el fan créixer com a persona. És important en aquest cas establir un “contracte” entre aquestes entitats i l’institut, per tal de clarificar els termes de la col·laboració, els objectius del projecte o les especificacions del producte final.

COOPERACIÓ VS COMPETICIÓ

Un dels dilemes actuals és el de cooperació versus la competició. La societat, les empreses, etc… ens empenyen constantment cap a la competició, competitivitat, ser el millor … A l’escola els alumnes també estan preocupats per treure la millor nota, per superar al company… Aquesta és una visió individualista que pot funcionar en alguns casos, però si es tracta de resoldre problemes i d’avançar com a societat el camí és la cooperació que promou una visió de conjunt i aprofita el millor de cadascú per tal que el resultat final sigui més satisfactori que el millor resultat individual. En aquest sentit l’ABP promou el treball col·laboratiu per a resoldre qualsevol problema, però això no és senzill perquè les relacions humanes no ho són, per això caldrà consensuar normes, negociar, defensar punts de vista…

PLANIFICACIÓ I SEGUIMENT

La P de ABP fa referència a la paraula projecte. Sempre que volem aconseguir un objectiu cal planificar unes accions , executar-les i fer-ne un seguiment. Això és en el que es basa un projecte. D’objectius en tenim tots, a nivell personal, a nivell familiar, a nivell empresarial , a nivell de país o a nivell planetari, per tant aprendre a fer projectes hauria de ser una part essencial de qualsevol procés d’aprenentatge.

RECERCA D’INFORMACIÓ

Just abans de començar a planificar accions hem de tenir la informació adequada per poder prendre decisions encertades i portar a bon terme el nostre projecte. Un ensenyament dirigit limita la informació a la visió d’una sola persona. La recerca d’informació empodera l’alumne i sobretot al grup, quan aquestes recerques individuals se sumen. Avui en dia és molt fàcil buscar tota la informació que necessitem però no és tant fàcil trobar la correcta. l’ABP ens permet entrenar aquesta capacitat clau, aprenent a ser crítics i a destriar el gra de la palla.

DIMENSIÓ COMPETENCIAL

La llei d’Educació de Catalunya (2009) planteja en referència a l’educació primària i l’educació secundària obligatòria, que els currículums s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques (aquelles que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes per poder organitzar la seva vida personal i professional de manera autònoma), algunes competències que s’espera que es desenvolupin en aquestes etapes són les competències lingïstiques, competències artístiques, competències socials, competències digitals, competències matemàtiques …

Ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord amb la dimensió social de cada situació. Per tant l’objectiu no és només adquirir coneixements, sinó saber-los aplicar en qualsevol situació.

En el cas de formació professional, a les competències bàsiques s’hi sumen les competències professionals (cada cicle formatiu tindrà les seves), i finalment les competències clau: són competències demandades per totes les empreses, per això també s’anomenen competències transversals, dins d’aquest grup trobem el treball en equip, la iniciativa, la proactivitat, la relació interpersonal, aprendre a aprendre, la creativitat, la flexibilitat, la innovació, la organització del treball, la responsabilitat, la resolució de problemes.

Aprendre a través dels projectes representa haver de posar en pràctica totes aquestes competències.

POTENCIACIÓ MULTIDIMENSIONAL

Un projecte pot ser dissenyat per ser treballat per un sol professor en una sola matèria, però el valor del projecte pot anar augmentant a mesura que incorporem:

• Més d’un professor
• Més d’una matèria
• Més d’un grup/classe
• Més d’un nivell educatiu
• Més d’un centre educatiu
• Alumnat de diferents països / idiomes
• Clients reals
• Experiències d’aprenentatge servei
• Aportacions d’experts de la societat en determinades matèries
• Competició, concursos
• Col·laboracions amb organitzacions del territori
• Sortides complementàries

CANVIS ORGANITZATIUS

Pel que fa a la organització dels espais:

• Les escoles estan preparades majoritàriament amb aules en les quals s’imparteixen classes magistrals. L’aprenentatge basat en projectes obliga a canviar la organització espaial dels espais i convertir les aules en espais col·laboratius (Disposició de les taules i cadires que afavoreixin la discussió / la posada en comú …), espais de reunions, espais pensats per a la planificació …
• Les aules també poden esdevenir veritables espais de “coworking” on hi poden conviure diferents equips de treball, cadascun enfocat en un projecte diferent , inclús de diferents nivells, edats, complexitat, però on tots es puguin ajudar a tots.

Pel que fa la organització horària:

• Passem d’un horari on a cada hora hi tenim una matèria diferent, a un horari on tenim una sola ocupació: Projecte, que treballa les diferents matèries.

PRESENTACIÓ

Una part important de qualsevol projecte és la presentació. Aquí es posen en pràctica les competències relacionades amb la comunicació. És un moment per fer visible l’esforç fet durant tot el projecte, i de presentar els resultats. Especialment si el projecte té una projecció exterior és important fer-ne publicitat. Si el projecte té un client darrera, és el moment d’entregar el producte acabat.

La presentació normalment sempre suposa haver planificat una data d’entrega que caldrà complir. Serà un moment per fer balanç i reflexionar sobre quins objectius s’han aconseguit i quins no, i de com podríem millorar les competències apreses, de cara a posteriors projectes.

AVALUACIÓ

Tot i que els mètodes d’avaluació utilitzats no són exclusius de l’ABP, quan treballem amb ABP parlarem sovint dels conceptes d’autoavaluació (valoració de l’alumne del propi treball) i de coavaluació (avaluació dels alumnes cap als seus companys) com a complement de l’avaluació que pot fer el professor. A més, si el projecte abasta diverses matèries, tindrem la visió de més d’un professor i per tant molta més riquesa pel que fa a les aportacions. Finalment, en el cas que hi hagi clients interns o externs també poden participar en el procés d’avaluació, permetent en conjunt una avaluació de 360º. Per fer tot això és important l’ús de rúbriques, per tal d’unificar els criteris d’avaluació.

El treball per ABP afavoreix l’avaluació formativa (la que valora el procés) per davant de la sumativa o qualificadora (la que dona una nota final). Així doncs, rarament parlem d’exàmens.

L’estructura de projecte permet planificar punts de control al llarg del procés que són els moments adequats perquè els professors puguin donar una retroacció al grup, i el grup pugui reflexionar sobre el camí recorregut i reorientar, si cal, el rumb cap als objectius finals.

Un dels punts claus de l’ABP és l’avalució diagnòstica (primera setmana de projecte) , que servirà per saber quins coneixements inicials,  habilitats i interessos tenen els alumnes i per tant una peça clau per fer l’acompanyament per part del professor, i poder preparar el material per fer el guiatge al llarg del procés. A partir d’aquesta avaluació es poden entre d’altres:

• Planificar algunes sessions per explicar conceptes necessaris o clau pel projecte (introduint alguna classe magistral curta – si cal)
• Redefinir els objectius del projecte
• Programar sortides

 

Conclusió

De talent en tenim tots. El talent millora amb la passió i la motivació. L’important és saber descobrir els talents que té cadascú i una manera de fer-ho és empoderar als alumnes perquè expressin la seva creativitat a través de l’aprenentatge i no pas limitar-lo conduïnt l’ensenyament des de la visió única del professor. Per això pensem que l’ABP és una eina excepcional.

Com qualsevol canvi, som conscients que implantar un sistema basat en ABP suposa uns reptes importants, tant pel professorat com per l’alumnat, com per l’institut, com per les organitzacions externes, ja que cal canviar mentalitats, rutines, espais, sistemes d’avaluació, maneres de relacionar-nos entre cadascun de nosaltres… però estem motivats, capacitats i convençuts que aquest és el camí.

Una de les primeres tasques a potenciar és la formació, sobretot la dels professors. En aquest sentit el departament d’educació ens dona ple recolzament, els professors hi estem compromesos i el fet de treballar en xarxa (Activa FP) ens dona la tranquil·litat de no sentir-nos sols. Però també pels alumnes als quals hem d’ensenyar a treballar d’aquesta nova manera, fent-los menys depenents del professor i descobrint-los la potència de la seva pròpia autonomia.

Un cop fet el primer pas, que és el més difícil (la decisió), comencem a caminar amb petits projectes que podeu veure en la secció projectes d’aquesta web, i que segur anirant creixent en envergadura i impacte positiu curs rera curs.

Per acabar, l’Institut Castellet vol agraïr a tots els organismes, entitats, mares i pares, alumnes , professors i personal del centre per permetre’ns  endinsar-nos en aquest camí i es compromet a posar els mitjans per tal que els seus alumnes estiguin preparats i motivats per gestionar ,de forma eficient i sense por, un entorn complexe, canviant, incert i ambigu, tot aportant valor al territori.